dijous, 21 de juliol de 2011

Galayos: Una del Far West amb “tipos muy pero que muy duros”.


Feia temps que no em sentia dintre d’un escenari tan cinematogràfic. Com si del Far West es tractés, després de la escalada al Gran Galayo, amb cerveseta a la ma i aclucats entre les pedres, observarem l’ambient al refugi Victory (més be una austera, xicoteta i vella cabana) contemplant una cordada que lluità, fins la foscor de la nit, per fer-se en sostres i fissures tan estretes com endimoniades a la cara Nord del Torreón. Això sí que és voluntat i duresa i la resta escaladetes de xixa i nabo!. Vaya con los tipos duros de la meseta.

Doncs poc més cal dir sobre Galayos, territori comanxe, vies desequipades, diedres a tuti plen i fissures granítiques que fan de les nostres fantasies una realitat sen se límits. Ara be, preparat, que els cinqués de Galayos apreten!.

Dades d’interès: L’aproximació al refugi és una costera interminable (agafar-la de bon matí a l’ombra o al vespre-nit). Hi ha més gent dormint fora que dintre el refugi (només caben 7 o algú més apretat). No hi ha WC (instal·lacions molt austeres). Hi ha varis bivacs però a l’estiu no en son prou. Per arribar a les vies a quasi totes hi ha que pujar alguna “trocha” (pedrera empinada) i fer trepes i destrepes del III grau d’allí (ojito). Les vies estan desequipades amb alguns claus rovellats però per contra son fàcils d’equipar amb friends i empotradors.


Nosaltres, que encara som lents, varem poder fer dos vies, una dissabte i un altra diumenge. Primer el Gran diedre, del Gran Galayo i diumenge la Sur-Clàssica del Torreón. Deixe fitxes d’activitat a la secció per si voleu tafanejar-les. La Sur-Clàssica és una meravella de via amb quatre llargs que podrien fer-se tres i ràpel de 60 m. per anar a l’inici si vols tirar en recte des del refugi. L’arribada al cim impressiona per que no te més de mig metre d’amplària, hi ha que pegar un bot per tal d’arribar-hi des de un altre cim paral·lel, mireu la cara de susto que tenia enla foto. No pugí posar-me dempeus. També és cert que hi érem més de 4 al diminut espai del cim!.



I sol una cosa més, donar les gràcies a la gent de Clownclimbing per la sorprenent entrevista que ens varem fer al mateix cim del Torreón. Escaladors amb camisa, corbata, micro i càmera amb ma dalt del Torreón, aquesta gent ens va distraure i fer riure pràcticament tot el viatge de tornada. He dotorejat la seua plana web: www.clownclimbing.com i tenen una fotografia d’escalades que flipes, vos la recomane, el seu medi: les fissures. A vore si la pengen i ens tornem a distraure una estoneta.

Salut i muntanya!

1 comentari:

Secció de Muntanya CEV ha dit...

Por fin has conoocido el espectacular Galayar.Bien por las escaladas. Ya he visto que no paras.

Un abrazo.

Paco