dimecres, 15 de desembre de 2010

ASCENSIÓ AL BISAURÍN (2.669 m) PEL CORREDOR NORD-OEST

La transmissió oral ha funcionat i un muntanyer li va dir a un altre mentre trepitjaven per sendes al Nepal que pujar al Bisaurin per aquest corredor era una activitat gaudidora i assequible. No se equivocava.

Paco va recordar en algun moment de la setmana aquella referència de Javier: doncs pensat i fet, anem cap al Bisaurin. Hi ha que aprofitar el temps anticiclònic i a més a més les ganes, que no em pogut marxar lluny en aquest Pont de la Immaculada!.

El corredor te una llargària de 240-260 metres i és prou recte. Comença al Coll de Secúa i te una pendent aproximada de 45º.

El itinerari va ser el següent: Refugi de Lizara - Vall entre Bisaurin i Bernera - Plana Mistresa - Vall entre Bisaurin y Puntal de Secús - Coll de Secús – Corredor NNE - Aresta cimera - Cim del Bisaurin - Coll de Lo Foratón - Refugi de Lizara.

El desnivell: Des del refugi de Lizara que es troba a 1.540 m. puges 1.129 m. fins arribar al cim que es troba a 2.669 m.

Eixim del Refugi a les 8:30 del matí i arribem sobre les 17:00 h. Fem la pujada en unes 5 hores, després estem al cim una estoneta per tal de contemplar la fabulosa panoràmica i menjar, la davallada no és massa llarga encara que al ser orientació sud la neu està xopa.

Eixida del Refugi, bifurcació a la dreta cap al Pla Mistresa.

Pla Mistresa des de pujada al Puntal de Secús.

Coll de Secús al fons.

Inici del corredor. Al ser orientació nord la neu està gelada, el justet per clavar puntes de grampons i piolet, perfecte per fer l’activitat.

Al principi el corredor es estret i amb més pendent. Paco inicia el primer tram i espera que arribe jo reposant en un xicotet ressalt.

Anem avançant a poc a poc per la neu gelada.













Al final el corredor és més obert, com una mena de pala. Paco sempre atent a la meua progressió, donat que és el meu primer corredor.

A la sortida trobem la aresta cimera amb un seguit de cornises. Paco content amb el Bisaurin al fons.













Y per fi, el cim, amb les panoràmiques del Midi, Palas, Balaitus al fons. També el castell de Acher (excursió que queda pendent). Restem gaudint del bon dia i d’una davallada per neu tova!.











PD: Gràcies a Paco per la confiança i per ensenyar-me la senzilla però molt útil tècnica francesa de descans "Pied troisiéme" (el tercer pie) ;-P.
També agraïr als foreros de la plana “pirineos3000.com” de on he utilitzat el croquis i la fotillo de tot el corredor per tal d’estalviar-me temps d’escaneo!. Son molt il·lustratives.

1 comentari:

Luju ha dit...

Impresionantes las fotos! Una pena haberme perdido esta. Enhorabuena a los dos.

Luju