dimarts, 7 de desembre de 2010

L'enhorabona Asun!!!! De nou premi a la millor crònica muntanyera per a Asun

Vos fem arribar el  Premi a  la Millor Crònica Muntanyera d'enguany del CEV i que ha estat otorgat a la nostra companya Asun Molins. Els guardons varen ser lliurats a la gala del CEV el passat 26 de novembre. 


Esperem que us agrade!

 


Els bells camins. Reflexions arran d’un viatge a Dolomites

“Més enllà de neguits i entusiasmes,
potser el guany dels viatges és l’espai
que hi descobrim de nosaltres mateixos
i que tal volta hauria restat fosc
sense la llum d’aquelles noves rutes.”

Miquel Martí i Pol (Els bells camins)

Al llegir aquesta curta però profunda poesia de Miquel Martí i Pol he recordat les vacances d’aquest estiu. M’ha agradat molt perquè el poeta al·ludeix al procés creador, a la sorpresa de la troballa, a la coneixença d’u mateix com a element enriquidor de la nostra existència.

Aquestes lletres m’han fet tornar a pensar (i no son poques des de que vaig arribar a València) en el viatge que vaig fer als Alps, a les Dolomites. Aquest indret, únic al món, es un paradís pels amants de l’escalada, un lloc captivador, fascinant, on majestuosos gegants de pedra me varen oferir insospitades noves rutes.

Crec que no estaria equivocada si dic que allò més revelador que vaig descobrir durant el periple (no només considerat com les tres setmanes de estança a tan meravelloses muntanyes, si no també els mesos de somnis, de preparatius, d’entusiasmes i neguits com nomena M. Martí i Pol) va ser explorar i comprovar que el instint és una insubstituïble brúixola vital.

Açò que pot parèixer una obvietat, crec que per molts de nosaltres està oblidat, soterrat baix l’estructura del pensament, de la poderosa raó, que elevada a la categoria de veritat conforma bona part de la nostra vivència.

El viatge podria haver segut un més: uns dies d’esbarjo, uns dies per gaudir de llibertat d’accions, d’anar a la muntanya, de passar-ho bé, de olorar la natura, de dormir sota un cel net. Però allò que li va donar la essència d’aventura, de descobriment, allò que sents com un moviment creador, ha segut tan senzill i alhora tan extraordinari com trobar i sentir el desig, molt de desig, un desig ferm i fort de anar-hi, d’estar allà on vols estar. Enlloc. I moure’t amb una sòlida espenta i fèrria energia, amb un impetuós motor com es la passió.

Aquest descobriment no ha restat exempt de contradiccions. La més visible i cruel, la que te fa dubtar de la brúixola, la que te fa pensar que t’has equivocat de camí se va fer present per a ensenyar-me la nostra condició i feblesa. També la realitat, el món terrenal, et mostra que deus conjugar allò desitjat -la fantasia- amb els límits socials, naturals i que també tu mateix portes a dintre. Ací dubtes de que el desig, la passió siga una bona eina, un motor útil i encara la persuasiva intenció d’aconseguir allò que et mou, s’imposen malauradament uns límits.

I se fa més dur quan tornes a casa i amb l’atordiment de la tornada al treball i les obligacions, restes confosa i et qüestiones on has arribat amb aquesta brúixola i aquest motor. Però he de confessar que, inclús amb aquest pesar, amb aquest dolor, tinc una mena de certesa, de confiança de que l’experiència viscuda m’ha permès ser tant coherent amb mi mateix, amb el meu jo més íntim que m’ha donat molta vida, encara no siga un camí aparentment adequat. Ha segut un camí bell, un camí nou, un camí propi.

Panoràmica de la Civetta